|
|
|||||||||||||||||||||
![]() |
|
||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||
![]() |
|||||||||||||||||||||
|
NIVELL
|
|
||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||
![]() |
|||||||||||||||||||||
|
|
![]() |
||||||||||||||||||||
![]() |
|||||||||||||||||||||
|
Els Indicadors Magnètics suposen
una important millora respecte d’altres sistemes de
visualització local del nivell del fluid a
l’interior d’un dipòsit.
Capaços de suportar grans pressions
i molt altes temperatures, aquests instruments permeten,
també, l’adició de detectors per a la
senyalització d’alarmes, i fins i tot,
l’adició d’un senyal analògic de
sortida per a transmissió a distància.
Gràcies a les seves
característiques i als aprovats de què disposen,
el seu ús s’estén a aplicacions en tots els
entorns industrials : tancs de líquids refrigerants ;
calderes de vapor ; dipòsits d’hidrocarburs ;
additiu antiincendis ; olis ; etc ...
La seva capacitat d’adaptació
a tot tipus de dipòsits permet, a més, no haver
de realitzar grans modificacions per tal d’utilitzar-los.
La seva gran precisió no es veu
afectada per la presencia de vapors, pols, o canvis en les
característiques fisicoquímiques del fluid per
causa de la pressió o la temperatura.
Hi ha dos tipus bàsics, segons com
es realitza l’emissió de l’ona
electromagnètica : a través de l’aire
(espai buit en el dipòsit) ; mitjançant un
elèctrode guia.
El radar de transmissió a
través de l’aire no es troba en contacte directe
amb el fluid, però la seva operació es pot veure
afectada per les turbulències en la superfície
del fluid o per la presencia d’escumes.
El radar d’ona guiada permet
treballar amb fluids de constant dielèctrica molt baixa,
i no es veu afectat per la presencia d’escumes o
turbulències a la superfície del fluid. Per
contra, l’elèctrode guia ha d’ésser
de la mateixa llargada que el camp de mesura requerit.
En ambdós casos, és possible
l’ús d’aquests aparells en dipòsits
sotmesos a altes pressions i/o temperatures.
Basats en l’acoblament
magnètic entre un imant situat a l’interior del
flotador, i un divisor de voltatge format per un gran nombre de
relés reed situats a l’interior del tub guia,
aquest tipus de transmissors segueixen sent una bona
solució per moltes aplicacions.
No es veuen afectats pels vapors a
l’interior del dipòsit, ni per canvis de
pressió o temperatura, ni tan sols per les
turbulències o la presencia d’escumes en la
superfície del fluid.
A més, també poden
ésser usats per la mesura de la interfície entre
dos líquids no miscibles.
Existeix un nombre d’opcions, en
quant a materials, connexions, i flotadors, per adaptar el seu
ús a moltes aplicacions.
Basats en el principi de l'Arquimedes
resulten ideals en aplicacions on els condicionants de
pressió i temperatura son molt exigents.
A més, degut a la seva sensibilitat
respecte de la densitat del fluid, són ideals per a la
mesura del nivell d’interfície entre dos
líquids.
Hi ha una important quantitats
d’opcions, en quant a materials i longituds, que permeten
l’ús d’aquests transmissors en gran nombre
de casos.
Els Desplaçadors son emprats en
processos industrials crítics des de fa molts anys per
la seva fiabilitat i resistència.
Els transmissors de pressió poden
ésser emprats per a la mesura de la columna
hidrostàtica que genera un fluid i per tant, coneixent
la densitat d’aquest, conèixer el seu nivell.
Aquest sistema s’acostuma a
utilitzar en casos en què el fluid no pateix canvis de
densitat, degut a l'elevada influència que la densitat
exerceix sobre la pressió resultant.
Normalment aquest sistema és ideal
en aplicacions amb aigua (basses, dipòsits de
captació, pous, etc...) o aigua de mar (calat, llast,
etc...).
En la mesura de nivell de pous subterranis
d’aigua son l'alternativa més indicada, degut la
seva bona precisió i al seu fàcil sistema
d’installació.
Mitjançant l’emissió
d’una ona sònica (en l’espectre dels
ultrasons) aquests instruments resulten molt útils en
aplicacions on el sensor no ha d’estar sotmès al
contacte directe amb el fluid.
No obstant això, degut al gran
efecte que les característiques de l'ambient tenen sobre
la velocitat de transmissió del so, aquests aparells no
són recomanables en casos en què hi hagi vapors,
escumes, o canvis de temperatura i/o pressió.
Són ideals en moltes aplicacions en
els entorns del Tractament d’Aigües, la mesura de
cabal en canals oberts (mitjançant elements primaris com
ara Parshalls, etc...), o els dipòsits d’aigua en
sistemes antiincendis.
Degut a què no es troben en
contacte directe amb el fluid, aquests transmissors ofereixen
una molt interessant alternativa a totes aquelles aplicacions
en què és necessari un mínim manteniment.
Aquest sistema aprofita la constant
dielèctrica del fluid per a la formació
d’un ‘condensador’, la capacitat del qual
és directament proporcional al nivell existent.
Ofereixen molt bona precisió en la
mesura, a baix cost. No obstant, la constant dielèctrica
del fluid es veu afectada per la composició del propi
fluid i per les seves condicions de pressió i
temperatura.
Per tant, resulten adients en aplicacions
en què el fluid i les condicions en què es troben
no pateixen canvis, com ara dipòsits de Gasoil o
d’altres hidrocarburs, dissolvents, additius, etc...
Constitueixen el sistema de
detecció més emprat, degut a la seva
precisió, repetibilitat, i vida útil.
Ofereixen tres grans qualitats,
difícils d’igualar :
- l’acoblament magnètic
permet una separació perfecta entre el fluid
(procés) i el circuit elèctric
- el flotador no es veu afectat per
escumes, vapors, canvis de temperatura o de pressió
- els contactes son lliures de potencial i
per tant NO és necessari proveir alimentació
elèctrica a l’equip
A l’hora, aquests equips permeten
emprar un gran nombre de materials per a la seva
construcció, de forma que resultin compatibles amb,
gairebé, qualssevol tipus de fluids.
Existeixen models que faciliten la seva
installació de forma vertical o lateral en el
dipòsit, amb el tipus de connexió més
adient o necessari.
Molt resistents a les condicions de
pressió i temperatura en el procés, aquests
aparells resulten molt interessants per a la detecció de
nivells d’interfície.
El principi de l'Arquimedes, aplicat a
aquests instruments, obliga a installar l’equip en
posició vertical, però permet estendre el cable
de suspensió dels pesos a elevades longituds. De tal
forma que, per exemple, son equips molt emprats en el control
de bombeig de pous i basses, gràcies al seu molt baix
manteniment i fiabilitat.
Aquests detectors aprofiten la
reducció de temperatura que experimenta una
resistència calefactada quan aquesta queda submergida en
un fluid, degut a la transmissió de calor que es perd en
el propi fluid (dispersió tèrmica).
Son instruments molt sensibles, a
l’hora que capaços de resistir condicions de
pressió i temperatura molt exigents. A més, no
presenten parts mòbils que puguin ésser afectades
pel moviment o les vibracions.
Les seves reduïdes dimensions els fan
aptes en tot tipus d’aplicacions.
Els detectors ultrasònics es basen
en la mesura del temps de trànsit d’un pols
sònic entre un emissor i un receptor. Aquest temps es
veu fàcilment alterat si el so viatja a través de
l’aire o a través d’un líquid.
D’aquesta forma és possible
detectar la presencia de líquid, inclús
discriminant l'eventual presencia d’escumes en la
superfície.
No presenten parts mòbils i poden
ésser construïts en diferents materials. A
més, son bastant tolerants a la formació de
dipòsits sòlids en les cares dels sensors.
No es veuen afectats per canvis en el
fluid, com ara viscositat o densitat, o per la presencia de
sòlids en suspensió.
De mida molt reduïda i sense parts
mòbils, aquests detectors permeten una repetibilitat
excellent, en aplicacions amb líquids nets.
Resulten ideals en aplicacions en
què l’espai disponible és limitat i poden
haver problemes deguts a vibracions.
Son molt emprats en el control de
seguretat de bombes, acumuladors d’oli de
lubricació, càrters de motors i caixes
d’engranatges, i en general en tots aquells casos en
què es requereix una gran precisió i
repetibilitat.
Mitjançant l'alteració en la
freqüència de ressonància que un conjunt
electromecànic experimenta estan a l’aire o
submergit en un fluid, és possible determinar la
presència d’aquest últim.
Aquests aparells son emprats amb
líquids de molta densitat i/o viscositat, però
sobretot son emprats en aplicacions amb sòlids.
Resulten ideals en aplicacions amb
grànuls de plàstic, farina, cement, guix, i tot
tipus de sòlids en pols.
Son molt sensibles i, a l’hora, molt
resistents a l'abrasió.
|
![]() |
||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
||
|
|
|
|
|
|
||
|
|
||
|
|
|
|