PRESSIÓ
Els transmissors ‘CVD’ (Cold
Vapour Deposition) utilitzen un sensor de silici en forma de
pont resistiu de Weatstone, unit per soldadura (làser)
sobre la membrana de l’aparell.
Ofereixen un senyal elèctric de
gran amplitud (de l’ordre de 100 mV o més) i per
tant poden tenir molt bona precisió i una
excel•lent repetibilitat.
Degut a aquesta amplada de senyal, els
models comercials poden subministrar-se amb una gran quantitat
de sortides normalitzades (mV, mA, V) sense pèrdua de
característiques.
Una acurada selecció de materials i
la forma de col•locació del sensor sobre la
membrana, permeten una resposta immillorable als canvis de
temperatura i els mínims errors a llarg termini.
En aquests transmissors, el sensor de
silici és dipositat, per procediments
electroquímics, directament sobre la membrana de
l’instrument. Aquest sistema ofereix la màxima
precisió possible, però, per contra,
l’amplada de senyal sol ésser de l’ordre de
20 a 30 mV. Per tant, els models comercials només se
subministren amb sortides normalitzades (mA, V).
Gràcies a la disposició del
sensor sobre la membrana, i per tant a la seva gran
sensibilitat, és possible arribar a rangs de
pressió molt més elevats que amb altres tipus de
sensors.
Aprofitant l’aïllament perfecte
que ofereix la ceràmica, aquests sensors es construeixen
mitjançant dos lamines metal•litzades dipositades,
una sobre l’interior de la membrana i l’altra sobre
la base suport, formant un condensador. La pressió
deforma la lamina situada a l’interior de la membrana, de
tal forma que es modifica la capacitat elèctrica del
conjunt, proporcionalment a la pressió
(deformació) aplicada.
Aquests sensors presenten una gran
repetibilitat degut a les excel•lents
característiques mecàniques de la
ceràmica, però no resulten gaire resistents als
cops d’ariet o a les pulsacions. Per aquest motiu, els
transmissors amb sensor ceràmic són emprats,
fonamentalment, per rangs baixos de pressió, i per a la
mesura de nivell per efecte hidrostàtic.
En la mesura de nivell, la
resistència química de la ceràmica
és un avantatge important respecte d’altres tipus
de sensors.
Aquests pressòstats incorporen una
membrana, que en contacte amb el fluid, i per efecte de la
pressió es veu deformada o desplaçada. Tal canvi
de posició es transmet a un pistó que, finalment,
actua sobre el microinterruptor.
L’ús d’una membrana,
com element primari, permet obtenir una gran sensibilitat y
repetibilitat en front dels canvis de pressió. Al mateix
temps que, simplement jugant amb la secció exposada, es
pot disposar d’un sistema capaç d’adaptar-se
a qualssevol límits de pressió.
De l’altra banda, el pistó,
forçat per una molla que permet d’ajustar el valor
del punt d’actuació, ofereix un cert grau
d’amortiment, i una gran resistència a les
sobrepressions.
Per tant, aquests són els
pressòstats més emprats, i recomanats, en la
majoria d’aplicacions, siguin del tipus que siguin.
Gràcies a la gran sensibilitat i
repetibilitat del sistema de membrana, aquests aparells
són recomanats per a aplicacions en baixa pressió
(també degut a què aquest sistema no ofereix
massa resistència a la sobrepressió).
El seu camp d’aplicació se
sol centrar en el terreny de l’aire condicionat i dels
electrodomèstics com ara les calderes de
calefacció o les rentadores.
Normalment, aquests models empren el
sistema de membrana com a principi d’operació, i
la seva principal característica és que son de
mida reduïda degut a què els contactes no
s’obtenen d’un microinterruptor clàssic, si
no d’un interruptor fet amb dues lamines conductores.
El seu camp d’aplicació
s’estén als electrodomèstics, els equips
informàtics, l’aire condicionat,
l’electromedicina, i en general a totes aquelles
aplicacions en què l’espai disponible pot
representar un problema i els rangs de pressió de
treball no són gaire elevats.